Els serveis dels ecosistemes culturals corresponen als beneficis intangibles o no materials de l’experiència i el contacte directe. Molts dels espais naturals i els ecosistemes del territori català s’han convertit en símbol per a les persones que, o bé hi viuen, o en gaudeixen temporalment.

Aquests serveis deriven de les relacions que han existit sempre entre els homes i el seu entorn i que es remunten a mil·lenis d’antiguitat, i que com a herència d’aquesta unió han suposat la “culturització” de gairebé tots els paisatges: sacralització d’indrets molt característics, modificacions paisatgístiques ocasionades pels oficis tradicionals.

La pràctica d’activitats d’esport, lleure i turisme de natura, les activitats d’educació i sensibilització ambiental que es realitzen en molts espais naturals catalans, el desenvolupament d’activitats de gestió, recerca i innovació, el gaudi espiritual i religiós i sobretot la contemplació del paisatge, juntament amb la presència de patrimoni històric i cultural, constitueixen un servei atribuïble als espais naturals que, com a benefici més important, presenta el de la salut dels individus i de les societats.