Corresponen als serveis que proporcionen els recursos bàsics i les matèries primeres provinents dels ecosistemes. Es tracta, per tant, de serveis de tipus tangible que, quan se subministren directament mitjançant béns i/o productes, asseguren la supervivència de tots els éssers vius que se n’abasteixen i alhora el seu benestar: aliments (conreus, ramaderia,….), fibres i materials, combustibles (llenya, gas, petroli), recursos genètics per a usos i funcions futures, etc.

A Catalunya, destaca la provisió dels recursos alimentaris següents: fruita seca, fruita dolça, oli, cereals, farratges, productes hortícoles, arròs, bolets, mel, sal, peix, productes del bosc, caça, productes de l’aqüicultura, marisc i productes animals provinents de la ramaderia.

Quant al proveïment de matèries primeres, els ecosistemes aporten una gran varietat de materials primaris necessaris per al sector industrial i terciari, tals com els que s’obtenen de la fusta, la llenya, els teixits i els minerals.

El recursos hidrogràfics de Catalunya juguen un paper essencial en la recàrrega d’aqüífers, en el proveïment d’aigua per a consum humà, incloent aigua embotellada, en la regulació dels cabals dels rius i afluents, així com també en el subministrament d’aigua per a les poblacions, indústries i cultius de regadiu; s’estableix un clar servei de proveïment de recursos hídrics, mitjançant els recursos tant subterranis com superficials.

Moltes de les denominades “males herbes” que es troben a Catalunya són medicinals i consten de potents principis actius utilitzats en farmacèutica. Generalment, tots els ecosistemes contenen medicines naturals que permeten proveir de serveis de medicines naturals i recursos actius.

En bona part dels espais naturals, s’hi troben les condicions geomorfològiques i físico-químiques per obtenir fonts de proveïment d’energies netes com l’eòlica,  la solar, la hidràulica o l’obtenció de biomassa.

La diversitat d’espècies i d‘hàbitats dels ecosistemes implica una diversitat genètica que augmenta la probabilitat de supervivència d’aquestes espècies en el medi i la seva resiliència davant de pertorbacions. En el cas de Catalunya implica disposar de races i varietats autòctones, i per tant, d’una riquesa patrimonial genètica específica.